Gran Passeig de Ronda, 30-6º 1ª 6º 1ª 25003 Lleida |
  |
Adolescents
L'adolescència és una etapa de transició de la infància a l'edat adulta. No necessàriament ha de ser una etapa conflictiva o crítica, però sí que es caracteritza pel desenvolupament i els canvis, tant físics com psicològics. I, com a conseqüència, per la necessitat de desenvolupar noves estratègies per adaptar-se a tots aquests canvis.
Amb freqüència apareixen en aquesta edat els principals conflictes psicològics: dificultat per acceptar la pròpia imatge; problemes en l'esfera familiar i en les relacions interpersonals; falta d'orientació acadèmica o professional; inadaptació social; consum de substàncies inadequades, etc.
Serà fonamental orientar i assessorar a l'adolescent i als seus familiars, i prevenir trastorns de freqüent aparició en l'adolescència, com poden ser: conflictes en la família; problemes amb els resultats acadèmics; imatge social i habilitats socials; trastorns de depressió i ansietat; trastorns del comportament; inadaptació social; trastorns de la conducta alimentària, etc.
Com aconseguir que el seu fill adolescent acudeixi a la consulta? -Veure text al blog-
Addiccions
Hi ha dos tipus d'addiccions, les referents a substàncies psicoactives i les socials.
Característiques de les addiccions:
- Gran dificultat per frenar la conducta.
- Malestar i estat d’ànim alterat quan la conducta addictiva no es pot dur a terme.
- Persistir en la conducta a pesar de tenir una clara evidència de que li està produint conseqüències greus.
- Fort desig o sentiment de compulsió per dur a terme la conducta addictiva.
L’objectiu més important del tractament de les addiccions és que la persona assumeixi que té aquest problema i que és necessari establir un tractament per superar la situació.
El tractament s’orientarà en que el pacient pugui evitar el consum o la conducta addictiva.
El primer pas serà la desintoxicació del pacient.
Després la deshabituació psicològica. Aquesta és la part més llarga i complexa del proces.
El més complicat és evitar que el pacient torni a recaure. La persona ha de ser capaç d’afrontar aquest període d’abstinència, per això, el que faig és ensenyar-li les habilitats d’afrontament necessàries i adequades per aconseguir-ho.
L’últim objectiu del tractament serà intentar generar un nou estil de vida que no inclogui la addicció.
Objectius del tractament:
- Avaluació exhaustiva de l'addicció.
- Entendre l’origen i manteniment de l'addicció.
- Disseny d’un tractament individualitzat.
- Informar a la família de la millor manera de tractar al pacient.
Autoestima
L'adolescència és el període clau en el desenvolupament de l'autoestima. És a partir d'aquest moment quan l'individu comença a ser independent i a modelar la seva identitat. Perquè això succeeixi adequadament, l'adolescent necessitarà d'una bona autoestima i del suport dels seus familiars i amics. En aquesta edat, l'autoestima es genera a partir de la valoració pròpia sobre els esdeveniments viscuts fins avui i sobre les consideracions de les persones més properes.L'adolescent amb una bona autoestima està segur de si mateix, actua de manera independent i sense por, assumeix responsabilitats, afronta nous reptes, posseeix més habilitats socials i és més productiu i competent.
El jove amb una baixa autoestima és excessivament crític amb si mateix, li costa acceptar les crítiques i les percep com un atac, és pessimista i molt perfeccionista, li costa prendre decisions ja que té por d’equivocar-se i desagradar als del seu al voltant i habitualment es deixa portar per les decisions dels altres. Aquesta persona se sent insatisfeta amb ella mateixa i aquest sentiment evidentment influirà negativament sobre el seu rendiment i habilitats socials.
Quins símptomes són indicatius per anar al psicòleg?
- Autocrítica severa: amb tendència crear un estat permanent d'insatisfacció amb si mateix.
- Hipersensibilitat a la crítica: que el fa sentir fàcilment atacat i a experimentar ressentiments pertinaços contra els seus crítics.
- Indecisió crònica: no tant per falta d'informació, sinó per por exagerada a equivocar-se
- Desig excessiu de complaure: no s'atreveix a dir «no», per por a desagradar.
- Perfeccionisme il·limitat
- Culpabilitat excessiva: es condemna per conductes que no sempre són objectivament dolentes, exagera la magnitud dels seus errors i delictes i/o els lamenta indefinidament, sense arribar a perdonar-se per complet.
- Hostilitat, irritabilitat a flor de pell: sempre a punt d'esclatar àdhuc per coses de poca importància, tot li disgusta, tot li decep, res el satisfà.