Aconseguir que els fills adolescents acceptin les indicacions que els fem pel que fa al seu comportament, estudi, salut, etc. És, en moltes ocasions, difícil; l'oposició i resistència és una característica de la seva edat i sorgeix de la necessitat d'identificar-se com a persones independents que mostren el seu criteri enfront del nostre. El problema sorgeix quan nosaltres, com a pares, considerem que hi ha conflictes que requereixen l'ajuda d'un professional i ells ens diuen que no tenen cap problema i que el problema és nostre, negant-se a acudir a la consulta.
Per aconseguir que acudeixin és important buscar el moment adequat i exposar-ho amb sinceritat als nostres fills, expressant-los el nivell de preocupació que sentim, sense responsabilitzar-los directament, informant-los de la nostra intenció de buscar ajuda. És convenient respectar la seva decisió, encara que no sigui el que volem sentir. Com a professionals, difícilment podem intervenir sobre objectius de canvi amb un adolescent que no creu que “hi hagi res a canviar” i que no se sent motivat per iniciar el tractament. No cal enganyar-los ni comprar-los perquè accedeixin al tractament. Si nosaltres comencem a canviar, pot ser que ells més endavant s'animin.
Per tot això és factible treballar sense la incorporació de l'adolescent al procés terapèutic. Canviar la nostra actitud i la nostra manera de manejar els conflictes poden ser factors decisius per ajudar al nostre fill.
D'aquesta manera, els pares poden aprendre a respondre amb eficàcia a les situacions que els adolescents plantegen, adoptant un paper més adequat en les diferents situacions crítiques que es presentin.
DMC Firewall is developed by Dean Marshall Consultancy Ltd